dilluns, 2 de novembre del 2009

La memòria:tractament de la informació

El codigo ASCII (American Standard Code for information Interchange) s'utilitza per a representar els caracters alfanumérics, es a dir, lletres, números i signes.

Aquest códi compren els números decimals del 0 al 255.
Del 0 al 31 correspon a instruccions
El número 32 correspon a la barra espaiadora.
Del 33 al 127 correspon als caracters alfanumérics més utilitzats.
A partir del número 128 apareixen altres lletras i alguns signes especials.
En el código binari, el número “0” correspon igualment al "0" y el “255” al "1111 1111". Cadascun d’aquests caracters equivalen a un Byte de informació, malgrat el número binari corresponent al decimalno ocupi vuit xifres.
El codi ASCII comprèn només ns al nombre decimal 255.
El número 256 en binari passa a ser 1 0000 0000, sobrepassant els vuit dígits requerits per a completar un byte de informació.

Profunditat o ressolució de bit (també de color)

Les imatges digitals están formades per pixeles en el que anomenem mapa de bits. Cadascun dels pixels te una direcció numerada i utilitza com a mínim 1 bit d'informació.
Les imatges que facin servir 1 bit de memòria, 21, només podran mostrara dos colors, Blanc o Negre.


La memória disponible perquè l'ordinador pugui mostrar diferents grissos tant al monitor com a les imatges ha de ser de com a mínim de 2 bits (22) per a cada pixel. Amb aquesta informació tindren 4 nivells de color: cada pixel podrà ser blanc, gris clar, gris oscur i negre, per exemple.


Amb 24, aconseguiren 16 nivells de gris. Perquè l'ordinador pugui mostrar 256 matissos de gris cada pixel necessita 1 byte (8 bits) (28).
Generalment l'ordinador ens mostra les imatges utilitzan tecnologia RGB, es a dir, 3 canals de color de 8 bits cadascún. Amb una profunditat de color de 24 bits, 224, una imatge podrar mostra 16 milions de colors, 256 x 256 x256.


Si utilitza 4 canals, com en el cas de les imatges CMYK, necessitarà gestionar 32 bits per cada pixel, generant 4 bilions de colors.
També en octal i hexadecimal
Tots els valors referents als colors els podem trobar dins les aplicacions de tractament d'imatge com a valors decimals derivats de la utilització d'un byte d'informació per a cada canal de color (0-255) però també amb valors derivats d'altres sistemes de mesura com ara l'octal de base 8 i més generalment l'hexadecimal de base 16. Amb dos digits en codi hexadecimal (161 i 160), i amb tres del codi octal (82, 81 i 80) podrem representar tots aquests valors. L'aplicació més comú són la nomenclatura hexadecimal dels colors que es fa servir per la web en codi HTML.



dimarts, 20 d’octubre del 2009

La memòria: unitats de mesura i emmagatzament









Els sistemes digitals fan servir dos estats aprofitant els dos nivells de tensió elèctrica. Aquests estats es sustitueixen per 0 i 1 posibilitant l’aplicació de la lògica i la aritmètica binària. En qualsevol circuit electrònic digital el bit "0" pot estar en ocasions proper a 0 volt. i el bit "1" entre 3 i 5 volt. L’entorn informàtic utilitza el sistema binari per processar i guardar la informació. Els components utilitzats en la construcció d’ordinadors presenten només dos estats, 0/1. Activat/desactivat.
Bit (b, de l'anglès, BInary digiT). Es la unitat mínima de informació (0/1)
Byte (B). És la unitat mínima amb significat. És la agrupació de 8 bitso 28. Permet 256 combinacions.
Degut a la quantitat d'informació amb que poden treballar i emmagtzemar els sistemes informàtics, fa que sovint hagim de fer servir els multiples:
Kilobyte (Kb o kas).
Aproximadament 1.000 bytes (210 = 1.024 bytes)

Megabyte (Mb o Megues).
Aproximadament 1.000 kilobytes

Gygabyte (Gb o Gigues).
Aproximadament 1.000 Megabytes.

Terabyte (Tb o tares).
Aproximadament 1.000 Gigabytes.




dimecres, 14 d’octubre del 2009

L'ordinador; els perifèrics

Els perifèrics són tots aquells dispositius independents del sistema principal d'un ordinador i que serveixen per comunicar-nos amb ell i per que ell es comuniqui amb nosaltres o amb altres dispositius.
Es poden classificar, bàsicament,  com a dispositius d'entrada, dispositius de sortida i dispositius d'entrada-sortida
  • Els perifèrics o dispositius  d'entrada són aparells  amb els quals introduïm dades al sistema perque mitjançant l'aplicació que sigui executi aquestes ordres. En poden destacar el teclat, el ratolí, un micrófon, un escaner, una cámara digital, una cámara de video, un joystick, un lector de codi de barres, etc.
  • Els perifèrics o dispositius de sortida són aquells que ofereixen una sortida de la informació processada ja sigui visual, auditiva, ambues a la vegada. Per exemple, un monitor, uns altaveus, impressora, plotter, filmadora, ctp, etc.
  • Entre els dispositius d'entrada/sortida en poden destacar desde una pantalla tàctil, a qualsevol unitat d'emmagatzament de memòria; disc òptic, disc dur, memòria usb, i de comunicació entre ordinadors  módem, un router,  etc
De fet tot el que no estè conectat al bus principal del sistema –dades i registres, memòria principal, rom i bios,  es considera un perifèric.












Un sistema informàtic amb els periférics més comuns

1. El Monitor. En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.
La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van creixer en mida de pantalla mentre reduien la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.
http://s7v1.scene7.com/is/image/JohnLewis/230442011?$product$


2. El Modem.  És un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. Així doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu són la modulació i demodulació d'un conjunt de dades, d'aquí el seu nom: modulador-demodulador. Router (enrutador), és un dispositiu de comunicació entre xarxes que escolleix la ruta més adequada per on reenviar dades rebudes.




3. La Impressora. És un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic.



4. Teclat. És un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, tot i que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.



5. El Ratolí. El mouse en anglès és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.



6. L'escàner. Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital.




divendres, 25 de setembre del 2009

El ordenador 1/5 canal Historia